TINC RAONS

Escric aquestes línies acompanyat d'una desconcertant banda sonora. El tema en qüestió: 'Todo irá bien', de Chenoa. I no, no l'he ficat al meu iPod ni al reproductor del meu ordinador. Ni molt menys m'he comprat el disc. La culpa la tenen els veïns de sota. Mitja hora porten amb la música a tot drap i amb la mateixa cançó. I a sobre, torno a repetir, amb un tema de Chenoa.

No tinc res en contra d'aquesta dona, però sí he pensat sempre que la seva música i les seves lletres deixen molt que desitjar. I avui ho corroboro.

Todo irá bien, diu. Sempre i quan apaguin la música, és clar. L'hi he clavat dos cops secs a la rajola amb les potes del llit i res: segueix la mateixa cançó. No em senten, o no em volen sentir. M'he jurat que si torna a sonar el mateix tema un altre cop, em presentaré a baix. Què repetitiva, collons! És gravíssim, però per primer cop he desitjat sentir tot el disc sencer de Chenoa, només per no escoltar més la odiosa cançoneta. Sortosament per a tots, han apagat la música.

Només desitjo que demà no em repeteixin la jugada amb la Shakira o els Jonas Brothers.

Tendrán razones para entenderme, espero...

---